Actualment hi ha molts tipus de videojocs, però els més destacats són Shooter, MOBA, MMORPG, RPG, esportius i d’estratègia.
PEGI és un sistema europeu que serveix per classificar el contingut dels videojocs i que pretén ajudar a les famílies quan aquestes hagin de comprar o permetre jugar online als seus fills. Aquest sistema inclou cinc categories d’edat: majors de 3 anys, de 7, de 12, de 16 i de 18. També existeixen 8 descriptors: violència, llenguatge barroer, por, drogues, sexe, discriminació, apostes i joc online.
Molta gent juga a videojocs sense complir els requisits d’edat, tant amb els online com als normals. Considerem que això és un factor que influeix en la nostra educació i que els pares haurien de vigilar més.
Hi ha diferents mesures que podem prendre per jugar online de forma segura, com per exemple emprar contrasenyes diferents, tenir els dispositius protegits amb antivirus, no fer cas de les notificacions o buscar jocs que siguin de webs oficials.
Avui en dia ja hi ha joves que tenen malalties causades per passar massa hores davant una pantalla jugant. Hauríem de canviar els videojocs per l’esport, ja que l’esport és saludable i la gran majoria dels videojocs no.
Avui la majoria de la població te un smartphone, fet que pot arribar a crear una addicció ja que et passes devora ell les 24h diàries. Ens despertem amb l’alarma del mòbil i des d’aquell moment l’agafem i ens hi passem tot el dia: jugant, xatejant, mirant les xarxes socials, etc.
Quan analitzem la quantitat de dispositius mòbils que hi ha a les nostres cases ens adonem que en tenim molts. A les nostres cases tenim tabletes, ordenadors i consoles de videojocs amb connexió a Internet i per tota la casa.
Calculant la quantitat d’hores que ens passem connectats hem obtingut uns resultats molt preocupants: de dilluns a divendres unes 27h connectats i de dissabte a diumenge unes 12h setmanalment passem unes 39h. Per tant, dels 7 dies de la setmana en passem 1,5 connectats.
Passar tantes hores davant aquests dispositius no es bo. Estar exposat a les ones que transmeten aquests aparells pot arribar a ser cancerigen i dolent per la vista. Tot i això seguim emprant aquest aparells i quan no en tenim ens dóna la sensació que estem incomunicats.
Si no tinguéssim aquests aparells practicaríem més esport, estaríem més en família, faríem alguns dels nostres hobbies o fins i tot poder estudiaríem més.
